1. Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".
El període de postguerra és tot el període, després de la Guerra Civil Espanyola que finalitza l’any 1939, que per culpa del general Franco, Espanya queda molt miserable. A finals d’aquest any comença la Segona Guerra Mundial. Això fa que a quasi tota Europa es formin dictadures, com la de Hitler i Mussolini. Després d’això tot queda en ruïnes.
La cultura catalana s’esborra en tota Espanya, ja que Franco vol exterminar qualsevol cosa relacionada amb el català.
La cultura catalana pren dos camins: l’exili i la clandestinitat.
2. Fes l'exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
Candor: Absència de malícia, sinceritat; innocència.Fèrules: Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
Crosses: Bastó amb un travesser al capdamunt sobre el qual hom es recolza posant-lo sota l'aixella.
Estroncar: Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
Esborradissa: Que s'esborra fàcilment.
3. Fes l'exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
Benvolguts parlamentaris feixistes
És mol trist tenir que veure i recollir totes les persones innocents, que vosaltres i les vostres bombes, han deixat tirats pels carrers de totes les ciutats i pobles o pels llocs on criaturas poden estar jugant i divertin-se.
Els nens tindrien que estar a l’escola o com em dit abans, divertin-se.
No vivin guerres, assent tant petits.
Això és molt trist!!
Vosaltres haurieu de aconseguir que el país anés bé, no que estigui tant malamente com ara.
Vosaltres, feixistes, no sabeu ni com portar un Estat només feu que matar gent inocent i vosaltres no moriu ni us sacrifiqueu, sou uns inutils.
Us demanem que atureu totes les guerres perquè el país vagi molt millor.
4. Què és un monòleg interior? Posa'n un exemple i justifica-ho.
El monòleg interior és una tècnica narrativa que consisteix a presentar, directament i amb un narrador en primera persona, els pensaments i sentiments del protagonista.
Un exemple clar, és la obra de Mercé Rodoreda, “La plaça del diamant”.
És una obra, on apareix una dona anomenada Natàlia, més coneguda per Colometa, que té una vida molt sacrificada en una època molt dura i això fa que expressi molt bé tot el que sent i el que sufreix en aquell moment.
dilluns, 26 d’abril del 2010
dilluns, 19 d’abril del 2010
Explica la diferència entre el complement directe i l'indirecte. Posa'n exemples.
El complement indirecte expressa el receptor de l’acció verbal i el complement directe és el complement més directament relacionat amb el verb: és, de fet, una extensió del significat verbal.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys: règim verbal
b) Va prometre de portar-los al parc: règim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig: règim verbal.
d) En Joan es dol que tots li facin el buit: règim verbal.
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me’n vull distranciar.
c) Sé que és un repte inassolible, però m’en exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n’he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no en dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?
Poesia: evoluciona cap a la poesia pura, és a dir, busquen la perfecció en l’expressió poètica i experimenta una revolució formal amb el moviment de les avantguardes.
Narrativa: la novel·la torna a aparèixer després del rebuig en l’època noucentistes. Adopta les innovacions aportades per la literatura experimental i existencial.Teatre: conviuen tres tipus de teatre: la comèdia burgesa, el teatre frívol i el teatre revolucionari que qüestionava el sistema vigente.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:a) S'acostuma a fer les coses bé: CR
b) Porta els comptes a l'avi
Els comptes: CD
A l’avi: CI
c) Es recorda de tot el que li deuen: CR
d) Compra joguines als nebots
joguines: CD
Als nebots: CI
e) Explica el que vol als seus amics
f) Es nega a treballar amb la família
g) Fa el que vol
6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
1- Valora la importància de Salvat-Papasseit en la literatura s’avantguarda a Catalunya.
2- Quins són els elements que constitueixen els recursos més habituals de la literatura avantguardista.
3- Què és un cal·ligrama.
El complement indirecte expressa el receptor de l’acció verbal i el complement directe és el complement més directament relacionat amb el verb: és, de fet, una extensió del significat verbal.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S'adona que ha fet mal a tots els companys: règim verbal
b) Va prometre de portar-los al parc: règim verbal
c) Confia que l'obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig: règim verbal.
d) En Joan es dol que tots li facin el buit: règim verbal.
3.Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat
b) No m'entenc amb en Joan. Me’n vull distranciar.
c) Sé que és un repte inassolible, però m’en exposaré
d) M'ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n’he adonat
e) He deixat la casa ben arreglada, no en dubtis
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?
Poesia: evoluciona cap a la poesia pura, és a dir, busquen la perfecció en l’expressió poètica i experimenta una revolució formal amb el moviment de les avantguardes.
Narrativa: la novel·la torna a aparèixer després del rebuig en l’època noucentistes. Adopta les innovacions aportades per la literatura experimental i existencial.Teatre: conviuen tres tipus de teatre: la comèdia burgesa, el teatre frívol i el teatre revolucionari que qüestionava el sistema vigente.
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:a) S'acostuma a fer les coses bé: CR
b) Porta els comptes a l'avi
Els comptes: CD
A l’avi: CI
c) Es recorda de tot el que li deuen: CR
d) Compra joguines als nebots
joguines: CD
Als nebots: CI
e) Explica el que vol als seus amics
f) Es nega a treballar amb la família
g) Fa el que vol
6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
1- Valora la importància de Salvat-Papasseit en la literatura s’avantguarda a Catalunya.
2- Quins són els elements que constitueixen els recursos més habituals de la literatura avantguardista.
3- Què és un cal·ligrama.
dilluns, 12 d’abril del 2010
Unitat 8. Les avantguardes i els anys trenta
1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.
Els moviments d'Avantguarda, són un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia amb una voluntat de ruptura dels models artístics, però també morals, amb un esperit de protesta o de subversió de l'ordre establert.
Els moviments avantguardistes aporten noves tècniques literàries:
· Els futuristes proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat.
· Els cubistes popularitzen els cal·ligrames.
· Els dadaistes creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat.
· Els surrealistes busquen l’expressió del subconscient a través de l’escriptura automàtica.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
Quan dorms és el millor perquè pots veure i pensar tot el que vulguis i així t’agrada.
Percep com a món real el de la vetlla.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
- Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental.
- Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
- Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
- Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
- Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:
a) petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat.
b) fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat.
c) escorça: Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses.
d) lleu: De poc pes, lleuger.
e) colgar: Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc., que hom havia tret en fer el clot.
f) fugissera: Que passa ràpidament, fugaç.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i l’actitud que adopten de cara al futur.
Caterina: Vol deixar de treballar perquè està cansada de fer sempre el mateix, però li fa cosa marxar perquè es separarà de la Rosa i li feia molta companyia.
1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.
Els moviments d'Avantguarda, són un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia amb una voluntat de ruptura dels models artístics, però també morals, amb un esperit de protesta o de subversió de l'ordre establert.
Els moviments avantguardistes aporten noves tècniques literàries:
· Els futuristes proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat.
· Els cubistes popularitzen els cal·ligrames.
· Els dadaistes creen textos incoherents, dominats per l’atzar i l’espontaneïtat.
· Els surrealistes busquen l’expressió del subconscient a través de l’escriptura automàtica.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
Quan dorms és el millor perquè pots veure i pensar tot el que vulguis i així t’agrada.
Percep com a món real el de la vetlla.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
- Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental.
- Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
- Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
- Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
- Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Si cal, consulta el diccionari:
a) petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat.
b) fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat.
c) escorça: Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses.
d) lleu: De poc pes, lleuger.
e) colgar: Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc., que hom havia tret en fer el clot.
f) fugissera: Que passa ràpidament, fugaç.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
Compara la visió de la vida que té cada un dels personatges i l’actitud que adopten de cara al futur.
Caterina: Vol deixar de treballar perquè està cansada de fer sempre el mateix, però li fa cosa marxar perquè es separarà de la Rosa i li feia molta companyia.
dimecres, 17 de març del 2010
PERQUÈ HE TRIAT LA PROFESSIÓ DE CUINER.
He triat estudiar la professió de cuiner perquè porto molts anys amb aquest pensament al cap. És una cosa que desde petit li vaig començar a agafar molta afició. Quan veia a la meu àvia cuinan o veia a algú a qualsevol lloc, sempre m’interesava veure tot el procés i, si podia, ajudar-los. Sempre que veig un plat, em fascina mol com han fet la seva elaboració i tot.
Porto molts anys cuinan per mi, i és una cosa que mai m’ha fet pal ficar-m’hi.
Sempre m’ha agradat menjar les coses fetes per mi i veure que a servit d’alguna cosa tant de treball.
He triat estudiar aquesta carrera perquè tinc moltes ganes de poguer elaborar menjar molt més bo i perquè mencanta fer-ho jo mateix i que estigi boníssim.
En definitiva, lo que m’agrada a mí, és menjar bé però elaborat per mi perquè mencanta cuinar i sobretot coses que necessiten molt de treball.
No se ben bé com explicar perquè m’agrada tant cuinar, però serà perquè m’agrada presentar una cosa ben feta i elaborada i perquè mai m’ha fet mandra fer-ho.
He triat estudiar la professió de cuiner perquè porto molts anys amb aquest pensament al cap. És una cosa que desde petit li vaig començar a agafar molta afició. Quan veia a la meu àvia cuinan o veia a algú a qualsevol lloc, sempre m’interesava veure tot el procés i, si podia, ajudar-los. Sempre que veig un plat, em fascina mol com han fet la seva elaboració i tot.
Porto molts anys cuinan per mi, i és una cosa que mai m’ha fet pal ficar-m’hi.
Sempre m’ha agradat menjar les coses fetes per mi i veure que a servit d’alguna cosa tant de treball.
He triat estudiar aquesta carrera perquè tinc moltes ganes de poguer elaborar menjar molt més bo i perquè mencanta fer-ho jo mateix i que estigi boníssim.
En definitiva, lo que m’agrada a mí, és menjar bé però elaborat per mi perquè mencanta cuinar i sobretot coses que necessiten molt de treball.
No se ben bé com explicar perquè m’agrada tant cuinar, però serà perquè m’agrada presentar una cosa ben feta i elaborada i perquè mai m’ha fet mandra fer-ho.
dilluns, 15 de març del 2010
1.Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en poc temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat opinions diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat negatiu a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobre i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita freqüentment.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-li's que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els aconteixements.
c) Es va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estellar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant, per tan poca cosa.
3. Article d'opinió:
ANAR AMB BICICLETA AL CENTRE.
Anar amb bicicleta al centre pot ser una manera de fer exercici físic diariament i per no tenir que anar caminant i tardar més.
Els avantatges que té anar amb bicicleta cap al centre són, que vas molt més ràpid, fas exercic físic (depén de la distància on es troba, en fas més o menos) i no et canses tant perquè en alguns trams, com les baixades, no cal que padalegis.
Els desavantages són, que has de deixar la bicicleta molt de temps a fora i encara te la podrien robar, una altra és que amb el pes de la motxilla a l’esquena és molt incòmode anar-hi, ja que no tens cap apollo i l’has de portar penjant.
Jo penso que es una bona manera de fer esport diariament i a més, vas més ràpid que caminan. Però és molt incòmode i prefereixo anar caminan que no costa res.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any estic amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis.
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava a classe.
e) Vull que hi hagi pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem avingut molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que són al sabater.
h) Està mal fet riure’s de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veu de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) N’hem tret força.
b) La meva germana Eulàlia m’els explicava abans d’anar a dormir.
c) Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc l’ha trobat al seu plat.
e) La mare l’hi ha comprat a en Pere.
f) Demana-li-ho si vol venir amb nosaltres.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret a que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d'haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t en acabar la feina.
h) L’amenaçava per prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat perquè puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava d'el mal tràngol que estava passant el seu amic.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en poc temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat opinions diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat negatiu a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobre i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita freqüentment.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-li's que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els aconteixements.
c) Es va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estellar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant, per tan poca cosa.
3. Article d'opinió:
ANAR AMB BICICLETA AL CENTRE.
Anar amb bicicleta al centre pot ser una manera de fer exercici físic diariament i per no tenir que anar caminant i tardar més.
Els avantatges que té anar amb bicicleta cap al centre són, que vas molt més ràpid, fas exercic físic (depén de la distància on es troba, en fas més o menos) i no et canses tant perquè en alguns trams, com les baixades, no cal que padalegis.
Els desavantages són, que has de deixar la bicicleta molt de temps a fora i encara te la podrien robar, una altra és que amb el pes de la motxilla a l’esquena és molt incòmode anar-hi, ja que no tens cap apollo i l’has de portar penjant.
Jo penso que es una bona manera de fer esport diariament i a més, vas més ràpid que caminan. Però és molt incòmode i prefereixo anar caminan que no costa res.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any estic amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis.
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava a classe.
e) Vull que hi hagi pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem avingut molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que són al sabater.
h) Està mal fet riure’s de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veu de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) N’hem tret força.
b) La meva germana Eulàlia m’els explicava abans d’anar a dormir.
c) Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc l’ha trobat al seu plat.
e) La mare l’hi ha comprat a en Pere.
f) Demana-li-ho si vol venir amb nosaltres.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret a que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d'haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t en acabar la feina.
h) L’amenaçava per prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat perquè puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava d'el mal tràngol que estava passant el seu amic.
dimecres, 17 de febrer del 2010
U.5 Romanticisme i Realisme
1.
-Romanticisme: Valoren especialment els sentiments, busquen evasió en la fantasia, molta creativitat, valoren la natura i s’interessan per la història.
-Costumisme: Descriu aspectes de la realitat quotidiana amb personatges, situacions i indrets típics.
-Realisme: Una descripció de la societat del moment, tant de l’àmbit urbà com rural.
-Naturalisme: Un estudi científic de la realitat.
2. Entén la poesia com l’expressió dels sentiments i les emocions.
3. El teatre. “Mar i cel”
4. Perquè descriu la societat catalana del moment.
5. Narcís Oller i Jacint Verdaguer.
-Romanticisme: Valoren especialment els sentiments, busquen evasió en la fantasia, molta creativitat, valoren la natura i s’interessan per la història.
-Costumisme: Descriu aspectes de la realitat quotidiana amb personatges, situacions i indrets típics.
-Realisme: Una descripció de la societat del moment, tant de l’àmbit urbà com rural.
-Naturalisme: Un estudi científic de la realitat.
2. Entén la poesia com l’expressió dels sentiments i les emocions.
3. El teatre. “Mar i cel”
4. Perquè descriu la societat catalana del moment.
5. Narcís Oller i Jacint Verdaguer.
dilluns, 8 de febrer del 2010
El Renaixement, Barroc i Neoclassicisme
1-Renaixement
Sí, adopta temes i estils de la literatura popular per fer les seves obres, tot i ser un clar representant de la literatura culta.
2-Barroc
a)Vallfogona de Ripollès és una vila i municipi de la comarca del Ripollès. Amb una mica més de 200 habitants, és un poble amagat al que només hi comunica la carretera N-260 des de Ripoll o Olot.
b) El “Rector de Vallfogona” és el màxim representant del Barroc català.
3-Neoclassicisme.A més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total a la tirania.
Sí, adopta temes i estils de la literatura popular per fer les seves obres, tot i ser un clar representant de la literatura culta.
2-Barroc
a)Vallfogona de Ripollès és una vila i municipi de la comarca del Ripollès. Amb una mica més de 200 habitants, és un poble amagat al que només hi comunica la carretera N-260 des de Ripoll o Olot.
b) El “Rector de Vallfogona” és el màxim representant del Barroc català.
3-Neoclassicisme.A més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total a la tirania.
dimarts, 2 de febrer del 2010
dilluns, 25 de gener del 2010
Activitat 1
a) Jaume Roig, nascut a València, és un clar representant de la nova classe social: la burgesia. Va ser un metge important, dirigí diversos hospitals i fou lloctinent del rei Alfons el Magnànim.
b) L’Espill, escrit amb la intenció de divertir i de fer una sàtira contra les dones, és un clar exemple de la misogínia medieval.
Activitat 2
a) Es conserven 18 poemes, dels quals destaquen Estramps, Presoner i Lo setge d’amor.
b) Allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català.
c) Aquest poema expressa els sentiments que té ell. Allibera tot el que sent dins seu ja que de qui poc s'anirà i no podrà seguir estimant a la seva estimada. És un poema que impacta molt per com diu el que sent.
Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.
Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.
Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.
[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.
Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.
Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.
Bibliografia: Libre de llengua catalana i literatura de 4 ESO
a) Jaume Roig, nascut a València, és un clar representant de la nova classe social: la burgesia. Va ser un metge important, dirigí diversos hospitals i fou lloctinent del rei Alfons el Magnànim.
b) L’Espill, escrit amb la intenció de divertir i de fer una sàtira contra les dones, és un clar exemple de la misogínia medieval.
Activitat 2
a) Es conserven 18 poemes, dels quals destaquen Estramps, Presoner i Lo setge d’amor.
b) Allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català.
c) Aquest poema expressa els sentiments que té ell. Allibera tot el que sent dins seu ja que de qui poc s'anirà i no podrà seguir estimant a la seva estimada. És un poema que impacta molt per com diu el que sent.
Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.
Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.
Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.
[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.
Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.
Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.
Bibliografia: Libre de llengua catalana i literatura de 4 ESO
dimarts, 19 de gener del 2010
TIRANT LO BLANC
Activitat 1
-Primera part: l’acció te lloc a Anglaterra, on Tirant és armat cavaller i assoleix certa fama en les lluites cortesanes.
-Segona part: Marxa a Sicília i Rodes, i és nomenat almirall en les batalles navals. Primera història d’amor entre la filla del rei de Sicília i el príncep Felip de França.
-Tercera part: Es desplaça a Constantinoble i esdevé victoriós en la batalla contra els turcs. Tirant s’enamora de la princesa Carmesina i es produeixen situacions picants.
-Quarta part: Naufraga a les costes de Tunísia i conquereix part del nord d’Àfrica.
-Cinquena part: Torna a l’Imperi grec, es casa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l’Imperi. Emmalalteix d’una pulmonia i mor. Carmesina mor de pena i són enterrats junts.
Activitat 2
Es considerava una novel·la completa perquè hi intervenen elements molts diversos: hi ha referències a fets històrics, s’hi expliquen costums i formes de vida de l’època, s’hi descriuen escenes eròtiques, planteja les contradiccions que caracteritzen la psicologia de l’home modern.
La obra fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües.
Activitat 3
LLIBRE DE CAVALLERIES-Apareixen elements meravellosos com ara dracs, serps, nans, gegants...-Els personatges tenen unes qualitats i capacitats inversemblants: força descomunal, poders màgics...-La situació geogràfica és desconeguda, irreal, exòtica i llunyana-El temps és remot i l’ambient de fantasia, somni, misteri i fetilleria contribueixen a crear una situació anacrònica
NOVEL·LES CAVALLERESQUES
-Absència d'elements meravellosos.
-Els personatges són de mesura humana.
-Els espais són coneguts i localitzables.
-Els temps són pròxims, immediats.
Activitat 1
-Primera part: l’acció te lloc a Anglaterra, on Tirant és armat cavaller i assoleix certa fama en les lluites cortesanes.
-Segona part: Marxa a Sicília i Rodes, i és nomenat almirall en les batalles navals. Primera història d’amor entre la filla del rei de Sicília i el príncep Felip de França.
-Tercera part: Es desplaça a Constantinoble i esdevé victoriós en la batalla contra els turcs. Tirant s’enamora de la princesa Carmesina i es produeixen situacions picants.
-Quarta part: Naufraga a les costes de Tunísia i conquereix part del nord d’Àfrica.
-Cinquena part: Torna a l’Imperi grec, es casa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l’Imperi. Emmalalteix d’una pulmonia i mor. Carmesina mor de pena i són enterrats junts.
Activitat 2
Es considerava una novel·la completa perquè hi intervenen elements molts diversos: hi ha referències a fets històrics, s’hi expliquen costums i formes de vida de l’època, s’hi descriuen escenes eròtiques, planteja les contradiccions que caracteritzen la psicologia de l’home modern.
La obra fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües.
Activitat 3
LLIBRE DE CAVALLERIES-Apareixen elements meravellosos com ara dracs, serps, nans, gegants...-Els personatges tenen unes qualitats i capacitats inversemblants: força descomunal, poders màgics...-La situació geogràfica és desconeguda, irreal, exòtica i llunyana-El temps és remot i l’ambient de fantasia, somni, misteri i fetilleria contribueixen a crear una situació anacrònica
NOVEL·LES CAVALLERESQUES
-Absència d'elements meravellosos.
-Els personatges són de mesura humana.
-Els espais són coneguts i localitzables.
-Els temps són pròxims, immediats.
dilluns, 11 de gener del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)