1. Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".

El període de postguerra és tot el període, després de la Guerra Civil Espanyola que finalitza l’any 1939, que per culpa del general Franco, Espanya queda molt miserable. A finals d’aquest any comença la Segona Guerra Mundial. Això fa que a quasi tota Europa es formin dictadures, com la de Hitler i Mussolini. Després d’això tot queda en ruïnes.
La cultura catalana s’esborra en tota Espanya, ja que Franco vol exterminar qualsevol cosa relacionada amb el català.
La cultura catalana pren dos camins: l’exili i la clandestinitat.

2. Fes l'exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.

Candor: Absència de malícia, sinceritat; innocència.Fèrules: Estructura rígida generalment de metall amb protecció de cotó que hom empra per a immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual convé repòs.
Crosses: Bastó amb un travesser al capdamunt sobre el qual hom es recolza posant-lo sota l'aixella.
Estroncar: Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
Esborradissa: Que s'esborra fàcilment.

3. Fes l'exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.

Benvolguts parlamentaris feixistes

És mol trist tenir que veure i recollir totes les persones innocents, que vosaltres i les vostres bombes, han deixat tirats pels carrers de totes les ciutats i pobles o pels llocs on criaturas poden estar jugant i divertin-se.
Els nens tindrien que estar a l’escola o com em dit abans, divertin-se.
No vivin guerres, assent tant petits.
Això és molt trist!!
Vosaltres haurieu de aconseguir que el país anés bé, no que estigui tant malamente com ara.
Vosaltres, feixistes, no sabeu ni com portar un Estat només feu que matar gent inocent i vosaltres no moriu ni us sacrifiqueu, sou uns inutils.
Us demanem que atureu totes les guerres perquè el país vagi molt millor.

4. Què és un monòleg interior? Posa'n un exemple i justifica-ho.

El monòleg interior és una tècnica narrativa que consisteix a presentar, directament i amb un narrador en primera persona, els pensaments i sentiments del protagonista.
Un exemple clar, és la obra de Mercé Rodoreda, “La plaça del diamant”.
És una obra, on apareix una dona anomenada Natàlia, més coneguda per Colometa, que té una vida molt sacrificada en una època molt dura i això fa que expressi molt bé tot el que sent i el que sufreix en aquell moment.