Activitat 1

a) Jaume Roig, nascut a València, és un clar representant de la nova classe social: la burgesia. Va ser un metge important, dirigí diversos hospitals i fou lloctinent del rei Alfons el Magnànim.
b) L’Espill, escrit amb la intenció de divertir i de fer una sàtira contra les dones, és un clar exemple de la misogínia medieval.

Activitat 2

a) Es conserven 18 poemes, dels quals destaquen Estramps, Presoner i Lo setge d’amor.
b) Allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català.
c) Aquest poema expressa els sentiments que té ell. Allibera tot el que sent dins seu ja que de qui poc s'anirà i no podrà seguir estimant a la seva estimada. És un poema que impacta molt per com diu el que sent.

Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.

Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.

Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.

Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.

[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.

Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.

Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.

Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.

Bibliografia: Libre de llengua catalana i literatura de 4 ESO

TIRANT LO BLANC

Activitat 1
-Primera part: l’acció te lloc a Anglaterra, on Tirant és armat cavaller i assoleix certa fama en les lluites cortesanes.
-Segona part: Marxa a Sicília i Rodes, i és nomenat almirall en les batalles navals. Primera història d’amor entre la filla del rei de Sicília i el príncep Felip de França.
-Tercera part: Es desplaça a Constantinoble i esdevé victoriós en la batalla contra els turcs. Tirant s’enamora de la princesa Carmesina i es produeixen situacions picants.
-Quarta part: Naufraga a les costes de Tunísia i conquereix part del nord d’Àfrica.
-Cinquena part: Torna a l’Imperi grec, es casa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l’Imperi. Emmalalteix d’una pulmonia i mor. Carmesina mor de pena i són enterrats junts.

Activitat 2
Es considerava una novel·la completa perquè hi intervenen elements molts diversos: hi ha referències a fets històrics, s’hi expliquen costums i formes de vida de l’època, s’hi descriuen escenes eròtiques, planteja les contradiccions que caracteritzen la psicologia de l’home modern.
La obra fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües.

Activitat 3
LLIBRE DE CAVALLERIES-Apareixen elements meravellosos com ara dracs, serps, nans, gegants...-Els personatges tenen unes qualitats i capacitats inversemblants: força descomunal, poders màgics...-La situació geogràfica és desconeguda, irreal, exòtica i llunyana-El temps és remot i l’ambient de fantasia, somni, misteri i fetilleria contribueixen a crear una situació anacrònica

NOVEL·LES CAVALLERESQUES
-Absència d'elements meravellosos.
-Els personatges són de mesura humana.
-Els espais són coneguts i localitzables.
-Els temps són pròxims, immediats.

Bernat Metge, Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis

Victor Blay

Sopa de lletres